En el moment en què es va començar a realitzar L'ÚLTIM CARRER, ja existien tres documentals que mostraven la lluita en contra d'un pla urbanístic denominat popularment “El pla dels ascensors”. Aquest pla amenaçava amb desplaçar fora de les seves cases i sense el seu consentiment a un gran nombre d'habitants de la Barceloneta. Tot això ja havia estat o estava sent documentant i registrat: les manifestacions, la ràbia i els missatges polítics que s'enviaven des d'un grup de veïnes del barri cap a la política municipal.
Nosaltres, veient que aquesta part de la vida del barri ja estava sent coberta, vam voler sumar mirades i mostrar altres aspectes d'aquelles veïnes que protagonitzaven les manifestacions en contra del “Pla dels Ascensors”. Ens vam enamorar d'elles i del seu paissatge, ens enamoraven tant quan sortien amb les seves pancartes com quan obrien
el portal de casa seva per treure una cadira i prendre un cafè amb llet a la fresca, a la vorera del carrer. Observàvem que hi havia quelcom preciós en el fet de dissenyar i proposar activitats des del carrer, de forma col·lectiva, divertida, amb confiança i amistat, encara que també comportés un esforç. Consideràvem que el “estar allà i d'aquella manera” era una forma de resistència a les noves formes d'urbanisme i a la imposició d'un model de Barcelona ciutat.
Per això vam escollir la Festa Major del Carrer Pescadors com a eix narratiu de la nostra pel·lícula. Perquè durant la preparació i la celebració de la festa Major del Carrer Pescadors observàvem una forma de fer i de relacionar-se molt especial, tutelada en gran part per aquelles dones. Així doncs, vam voler fotografiar lo intangible, el teixit social que manté el carrer, el carisma, el que inspira i contagia, la seva gent, a través de la qual es percep una forma de viure molt tendra i humana.
Passejant pel barri observàvem aquests moviments previs a la festa, però també altres transformacions socials i urbanístiques: els fonaments de la construcció d'un Hotel Vela que imaginàvem de dimensions monstruoses. Desgraciadament i mitjançant la violació de les Lleis de costa, ja fa temps que aquest hotel ve funcionant. De forma oposada, el Carrer Pescadors ens oferia una imatge de construcció molt diferent a la de l'Hotel Vela, i és que els fonaments de la vida d'aquest carrer no estan fets de la mateixa pasta.
Dençà que començàrem el rodatge fa cinc anys, han passat moltes coses, com una campanya anomenada irònicament “Bomba a l'Hotel Vela...
[ video video hotelvelabarcelona.com video ]
Gràcies a la lluita de les veïnes, juntament amb la crisi econòmica que viu Espanya, el Pla dels ascensors va quedar congelat.
Enmig del Carrer Pescadors, com un cor, continua situada la modesta seu de l'Associació de veïns de l'Òstia i la Plataforma d'Afectats de la Barceloneta. Allà, els veïns i veïnes es reuneixen en assemblea, resolen conflictes i continuen organitzant La Festa Major, protagonista del nostre Documental. Des de llavors, dos de les entranyables veïnes i activistes que apareixen en el documental ens han deixat: Emilia i Marga. Elles i les seves pràctiques veïnals ja són un referent.
L'Òstia i la Plataforma continuen afrontant reptes quotidianament. Entre els seus nous reptes està recuperar el Segle XX, una cooperativa abandonada del barri perquè sigui gestionada pels veïns i veïnes de la Barceloneta i
la lluita contra la Reforma del Port Vell. Una reforma que ja està en marxa i que s'ha implantat sense cap tipus de consulta veïnal o avaluació sobre el seu impacte social al barri.
Aquesta reforma pretén convertir l'històric Port Vell, amb el seu Moll de pescadors, en un espai privatitzat i exclusiu per a les elits mundials de milionaris.
El nostre documental és una fotografia més i diferent a les ja existents d'una història col·lectiva, fet amb molt d'amor i complicitat. És un granet més de sorra de platja sobre tant de ciment.
OTRAS WEBS DE INTERES:
blog abarcelonetaambelaiguaalcoll